El juganer de la velocitat variable
Dimarts, 9 de agost del 2011M' imagino algú, en algun despatx del Servei Català del Trànsit, davant d'un ordinador, gairebé sol perquè els companys estan de vacances i el trànsit a l'àrea metropolitana de Barcelona està molt tranquil, o sigui, un funcionari una mica avorrit i que, per entretenir-se, li ha agafat gust al tema de la velocitat variable. L'invent, en si, no està malament: regular la velocitat segons la intensitat del trànsit, però l'individu que maneja els botons a distància m'acaba de tornar boig, aquest dilluns d'agost en què he decidit prescindir del tren -el viatge per les vies amputades m'estava consumint el doble del temps- i endinsar-me a Barcelona en cotxe, ara que part de la zona blava és, a més, gratuïta, encara que mai hi ha lloc.
Si els de Trànsit volen exhibir la seva velocitat variable a col·legues de fora, que els portin sisplau a la C-32, autopista que va descongestionar per sempre l'autovia de Castelldefels. Al sortir dels túnels del Garraf, poso el comptaquilòmetres a zero, per registrar exactament el que viuré en els següents 14 quilòmetres: 15 canvis de velocitat, en una muntanya russa que va entre els 60 i 120 quilòmetres per hora.
Marejar-se al volant
Intento explicar-ho, amb el risc que el lector es maregi tant com jo al cotxe, i amb mi milers i milers de conductors més, és clar. N'hi ha per tenir accidents. Per ser més concís aniré per punts quilomètrics, partint del km 0 al meu cotxe.
Km 0,1: dels 90 km/h als túnels es passa a 100, la velocitat permesa a Castelldefels durant 3,8 quilòmetres; una distància rècord.
Km 3,9: 120 km/h, diu el senyal fix, però el lluminós obliga a anar a 110. No sé per què; hi ha poc trànsit.
Km 5: 120, torna a dir el senyal fix, però el lluminós ho rebaixa a 90.
Km 6,2: 80, el paviment és inestable, segons la pantalla. Aquí, a Gavà, la C-32 es va construir en un vell abocador i de tant en tant l'asfalt s'enfonsa.
Km 6,8: 120 km/h, per fi, però l'alegria dura poc, només 200 metres.
Km 7: 80 km/h. Caram, es veu que el sòl segueix sent abonyegat. Freno.
Km 7,1: senyal de final de prohibició o limitació. O sigui, a 120, ¿no?
Km 7,4: vaja, el senyal fix indica 120, però el lluminós només 100.
Km 7,8: 120. Bé, accelero.
Km 8: vaja, només 200 metres i haig de frenar un altre cop: 100 km/h, diu el senyal lluminós. Crec que ja veig estrelles.
Km 8,7: 120. No m'ho crec, a veure quant dura. ¿Trepitjo el gas o no?
Km 11,8: increïble, tres quilòmetres per Viladecans a 120. Però ara a 80, tot i que el senyal fix digui 100.
Km 12,1: 60 km/h, l'autopista s'estreny a Sant Boi per les obres per ampliar aquest embut de la C-32.
Km 14,1: un altre senyal de fi de prohibicions, però ja no sé quina és aquí la velocitat màxima habitual.
Km 14,4: ah, un senyal a l'entrar gairebé a la Ronda de Dalt: 80 km/h. Uf. I ara espero no haver caigut a la trampa d'un dels tres radars. I aquell individu de Trànsit se'n riu, és clar, de nosaltres.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/bar...ariable-1110683