Dia 24/06 (dimecres)
Avui és el gran dia!...una tirada més i arribem al Nordkapp, estem neguitosos d'arribar però tenim molt clar que el viatge
no és arribar al Nordkapp i prou.
Sortim de Rovaniemi per la E75 i al cap de poca estona travessem la línia del Cercle Polar Àrtic,
on fem una parada "obligatòria" i fem unes quantes fotos.
Es un complexe bastant gran on hi ha botigues, i diverses coses que ens recorden on som....fins hi tot hi ha l'oficina de correus
de Santa Claus.
Seguim camí que encara queda...els paisatges a la Lapònia son extens, molts arbres i llacs,
carreteres molt rectes i poc trànsit. Al cap d'unes hores passem per un poble on veiem que hi ha una botiga-taller de motos de neu,
demanem si és poden mirar el problema de l'alimentació del Garmin.
Finalment i després de mirar-ho bé ens diu que no hi ha solució, que fins la base del GPS hi arriba corrent, però d'allà no surt.
Bé, si més no, ara ja sabem on és el problema!
Continuem la ruta i passem per Sodankyla, i passat Inari deixem l'E75 i agafem la 92 que ens portarà fins a la frontera amb Noruega.
La carretera 92 és d'unes rectes infinites i uns canvis de rasant que més d'un cop et feia aixecar el gas.
Arribem a Karigasniemi l´últim poble de Finlàndia, travessem la frontera i al primer poble, Karasjok, parem a fer benzina, canviar l´hora
(a Finlàndia és una hora més) i canviar de moneda.
Seguim ruta per Noruega, fent kilòmetres i veient que això gairebé ho tenim...continuem per l'E6 i comencem a veure muntanyes nevades,
ostres aquí realment el paisatge és molt més maco.
Passem Lakselv i a partir d'aquí la carretera canvia, per a be...es de corbes i arran de mar,
l'agafem amb unes ganes tremendes, gaudim molt fent aquests últims 200km que ens queden.
Travessem el túnel que ens portarà a l'illa de Nordkapp, a la sortida veiem
el poble de Honningsvag on tenim reservat al càmping un fantàstic Hitter.
Arribem molt cofois, fem broma amb uns nens que ens miren amb cara de circumstancia, i finalment fem l'ansiat gin-tònic.
Un cop recuperats de l'alegria d'estar allà agafem les motos i descarregades ens dirigim cap al Nordkapp, que amb una carretera d'uns 20km
amb paisatges llunàtics hi arribem...això si, quan et queden uns 300m hi ha un peatge al pur estil Montserratí...ja ho sabíem i no
deixem que això ens amargui l'esforç que representa arribar fins allà.
Fotos i més fotos, he vist tantes vegades aquesta bola que no sorprèn quan la veus, és com si hi hagués estat en algun dels
relats que havia llegit...tenim sort, molta sort, fa un dia esplèndid hi ha molt poca gent
...................................................................................................................................... després d'un parell d'hores decidim marxar cap el poble,
el ticket et serveix per 48h, però un cop surts sé que no hi tornaré i decideixo donar els tickets d'entrada a dos motoristes italians
que estaven fent cua. Una mica sorpresos, ens van donar les gracies i ens varem acomiadar amb un amistós Ciao.
Un cop a Honningsvag anem a visitar i fer una copa a l'Ice Bar, és un bar de gel
i el porta un noi espanyol..en Jose, que és veia molt simpàtic, ens va fer descompte per ser motoristes.
Tornem al càmping...es gairebé mitja nit i en George decideix anar a veure el Sol de mitjanit des de Gjesvaer que es l'espigó que hi ha al costat del
Nordkapp i no hi haurà ningú. Jo, amb el cansanci de tot el dia i tot el viscut en una sola jornada decideixo anar al càmping i veure
el Sol de mitjanit des de el llit...que estic fet tralla...per postres no vàrem sopar al trobar-ho tot tancat.
Es ho que té el no fer-se de nit, que no tens la impressió de que sigui tard...sempre hi ha llum...jo que havia porta fins a tres llanternes.
