La Transmininopirinencafronterera

Diumenge 14 de juliol, 520 kms.
Cerdanyola del Vallès a Arinsal (Andorra) Ruta

Portàvem estona desperts i aixecats però quin mal vici tinc de veure els San Fermines, l'últim dia.

Ja sortim tranquils, direcció Cap de Creus, la idea és entrar i sortir totes les fronteres que hi ha entre aquest país i els veïns, el primer pas, visitar el far de Cap de Creus a Portbou i Cerbère, volíem passar de Cerbère pel Coll de Banyuls però amb la quantitat de gent que hi havia vam començar a desistir. Ens ho repensem i ens anem directe cap a les muntanyes, els passos de frontera de, La Jonquera, el pas de l'Exili, un altre el de Prat de Molló i el de Puigcerdà, els hem creuat en altres ocasions (els donem per fets, molta calor i trànsit) i com les cabres pels turons, que s'està més fresquet.

Comencem amb els ports i direcció Andorra que és on tenim l'hotel.

Cadaqués.


Per començar amb humor el primer port és Port Lligat.


Cap de Creus. El far.



Sortida cap a França per Portbou a Cerbère, aquí és on comencem a canviar de plans per calor i circulació.


Comencem per la part Francesa que no era en si la idea però el que té el arribar a la cruïlla, dreta o esquerra, aquest cop l'esquerra no val que està el mar i la moto no és d'aigua, jijiji. Direcció Prats de Molló sense arribar-hi, a una cruïlla prenem direcció Prades per aquests turons.

Col de Fourtou.


Col Xatard.


Col de Palomère.


Col de Jau, amb la fotògrafa que si no, no veieu ni una foto.


Col de Garavel.


Col de Pailheres.


El port d'Envalira, el més alt que té el Pirineu, crec.


Ja no feia tanta calor.


El Coll d'Ordino, que està molt retirat del que és l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.


Vista d'Andorra però sense supermercats.


Passem nit a Arinsal, a l’hotel Vita Arinsal, no cal dir que aquest any amb la crisi anem d'hotel pel preu de 36 € sopar, llit i esmorzar, tot molt correcte per aquest preu els dos. Amb aquest preu no val la pena ni portar la tenda.

Dilluns 15 de juliol, 325 kms.
Arinsal a Fiscal. Ruta

Ens posem en marxa després de mirar si podíem solucionar el que semblava que la roda davantera s'havia desequilibrat, baixem a Andorra la Vella i després de parlar amb un "gomista" que si, però que és la del darrere la que tens quadrada, em comenta que aquest pneumàtic és 70/30 mixt i que si m'he ficar per camins, contestació que va ser gairebé negativa total. Doncs això es el que li fa falta, resposta del "gomista". Gràcies. Volem sortir d'Andorra per Tor? És el que necessita el pneumàtic, una mica de camp, quina alegria ens va donar, si, però el ball del xiki-xiki no el vam perdre fins que arribem als camins, rierols, rius, solcs, pedres, camp, etc.

Aquí acaba Andorra, al Port de Cabús.


És una sortida que hi ha de terra i camí de muntanya que mai havíem passat.


Més perduts que no sabíem per on tirar, apareix la nostra salvació, 4 holandesos com bojos corrent amb les seves KTM per aquests camins i ens diuen que això és molt GROS per estar per aquests camins, per qui ho dirà per nosaltres o per la moto amb totes les maletes? Jijiji.


Amb el seu rierol (aquí, la Minina: PARA, QUE BAIXO; jo: AGAFA’T que si ens dutxem, ho fem junts), jajaja.


Bé ja falta menys per arribar a Tor, però abans d'arribar uns 500 metres la cosa es veu però que molt fotuda i Minina es baixa de la moto per si de cas, es maneja millor un sol que no amb dos i per fi vam arribar a Tor.


Mai havíem estat però és un poble molt petit més aviat quatre cases, sorpresa, hi ha un bar en un poble que hi viuen tres famílies, que és famós per altres menesters. El paisatge i el soroll del riu et donen una tranquil•litat d'estar gairebé sols, camí mig encimentat i mig de terra fins que arribes a l'asfalt i prenem direcció Vielha.

Port de la Bonaigua.


Les calamitats que va fer el temporal són visibles i quedes sorprès per la quantitat d'aigua que havia de caure per moure el que va moure, sempre he dit que el foc, l'aigua i el vent no tenen rival, ni gairebé mitjans de lluitar contra ells, tens de deixar que es desfoguin.


Seguim i ens anem direcció Bagneres de Luchon, el Eth Portilhon.


Continuem i plou, no plou, ens aturem ens posem el vestit d'aigua i deu ser un espectacle veure'ns vestir, ja que tenim admiradors, jijiiji, uns quants cérvols o cabirols.


Col de Peyresourde.



Col de Val Louron-Azet.


Els paisatges si no fos perquè està plovent serien la llet però són la llet amb aigua, més xulos que un bitllet de mil pessetes pel verd, has d'anar amb 4 ulls ja que en aquestes carreteres d'alta muntanya et pots trobar unes vaques enmig , cavalls, ovelles i altres bestioles, però que estem de passeig no de carreres.

Passem pel túnel de Bielsa, volíem anar pel poble de Pla (famós per les caravanes de dones) però passem la cruïlla i altra vegada seguim amb el de dreta o esquerra, més feliços que un Gínjol.

A Escalona ens fiquem per una carretera que no passa ni déu, crèiem, però quan et creues amb algú, no ve sol, vénen tres o quatre de cop, no hi ha lloc per on avançar.

No penseu que estic mirant el cartell de festes dels pobles, estic mirant on dimonis estic.


Per avui ja hem tingut prou moto, una estoneta de passeig i a l'hostal, tot molt correcte i sense incidents 15 € amb esmorzar inclòs (només l'esmorzar ja ho val, tipus bufet i molt complet amb embotit i en quantitat).



Passeig pel poble de Fiscal que és molt petit però on sempre hi ha l'església-castell, que sembla ser que és una cosa molt normal en aquesta zona de fronteres, igual és que no es portaven molt bé els veïns, o és que els capellans eren molt desconfiats.

Dimarts 16 de juliol, 435 kms.
Fiscal a Lekunberri. Ruta

Som hi. Per no fer mala boca comencem a pujar per la zona del port de Cotefablo.


Anem-nos per a una altra frontera pel port del Portillón.


El més senzill es converteix en un miratge del simple i bonic que pots imaginar.


Recordant un poble que segons la seva història no és ni Francès ni Espanyol, que el tenien en l'oblit, per no anar al lloc que estava no li volien ni cobrar impostos, jijijiji, és l'encreuament del poble anomenat Goust, són quatre veïns, ara són de França però al poble està detallada la curiositat, no és d'aquest segle passat ni se de quan es.


Col de Marie Blanque.


Quan vas d'aquesta manera l'únic que et pot passar és que prenguis una esquerra o dreta una mica complicada jijiji.


El millor és que sempre trobes algun lloc que no és molt visitat i de sobte apareixes en un altre que més o menys és el del pla original.

Col de Labays.


Seguim amb les fronteres i ports ara ja estem a punt d'entrar a Navarra.

Col de La Pierre Sant Martin.


Arribem a Isaba i prenem direcció a un altre més.

Coll Laza, en aquest alt hi ha unes taules tipus picnic i aquí mengem, sempre t'acompanya la sort del penjat "que mor empalmat" el comentari és perquè sempre que treus el ranxo per menjar comences bé i acabes mullat per la pluja.


Després diu que no ronca jijiji, a lo KING AFRICA.


Port de Larrau.


A partir d'aquest punt és tot una mica estrany, ja que no veus a ningú o els veus a tots de cop com si fossin estornells que van en bandades, trobes alts que no saps d'on són.


Però nosaltres amb la nostra tossuderia.

Coll de Bagargi, a partir d'aquest moment tots els ports en Euskera i Francès i no passa res.


Aquests pollastres estan de vacances, no són jubilats, vam estar una estona discutint si banquers, empresaris, polítics, hisenda, però no els aconseguim ficar en cap col•lectiu.


Al final ho deixem per impossible i aquestes són les nostres cares jijiji.



Al final ella inclús ens va deixar sols.


Després de tornar una altra vegada a la normalitat i posar-nos el vestit d'aigua continuem, amb total tranquil•litat direcció Valcarlos per unes carreteres, millor dit camins asfaltats o encimentats, seguim per la carretera que puja direcció Roncesvalles.

Ibañeta.


Un altre més, Col de Mezkiritz, menys mal que estan les fotos, si no fos així posaria cada disbarat, que millor no pensar.


Coll Erro.


Coll de Egozkue.


Per fi el nostre destí.

Dimecres 17 de juliol, 394 kms.
Lekunberri anada i tornada. Ruta

Bé algun lloc se'ns escapa del recorregut però el coll d'Ezcurra el passem, pel poble que té nom de xocolata Elgorriaga i directes a Irún que l'altre propòsit és el far que hi ha a l'altra punta dels Pirineus.

Cap i far d'Higuer.



Vista de les platges separades pel riu Bidasoa, que és la separació entre els dos països des d'Hondarribia.


A partir d'aquí una mica de conya entre una frontera i una altra, Hondarribia i Hendaia Irún, el que és veí d'aquestes localitats sap la conya que hi ha entre aquests passos, encara sort que no has d'anar amb el passaport, que si no, l’omples de segells, en quatre dies. Seguim amb el nostre joc, i no és que no hagi passat per aquestes fronteres, però cada boig amb el seu tema, passar totes les fronteres.

A Bera de Bidasoa hi ha un parell d'arbres i un seient públic que ens va fer gràcia. A nosaltres no ens agrada el futbol, però, de quin equip és el seient? Jijijijiji.


Aquest lloc ens crida l'atenció semblava una mini-Andorra, la gasolina més barata fins i tot que a Andorra i imagino que l'alpiste també, ni parem, teníem el dipòsit ple i hi havia moltíssima gent “atorrijada”.



Seguim per la part Francesa però no us penseu que per molta estona.



Un altre cop a Bera de Bidasoa, no se'ns ha oblidat res però hem de passar pel poble una altra vegada, la quantitat de sortides i entrades que hi ha a Navarra amb els veïns del nord.


En aquest punt del viatge no tenim ni noció si estem en un país o un altre sense que es vegin coses físiques en molts camins si estàs en un lloc o altre.

Dancharinea.



Aquí comencem un periple que resulta molt salat perquè no sabíem per on havíem entrat o sortit, anem direcció Zugarramurdi i tornem a la nostra.


Però, On som?


Coll de Urquiaga.


Coll d’Artesiaga.


Coll de Meaka.


Coll del Belate, No és el mateix que per feina amb un tràiler, també he de dir que fa ja anys que van fer el túnel i que només passes si està per obres el túnel, que per casualitat estava direcció Pamplona en obres, però sempre et vénen els records, bons, dolents i divertits de la ruta.


Ja de tornada a l'Hostal i per no anar per on has passat canvies el recorregut i tires per alguns llocs que dius perquè nassos m'he ficat per aquí, però és del que es tracta veure llocs que no surten als llibres, ni enlloc, només en la memòria del que viu en aquests recòndits llocs.


L'Hostal Rural Elosta



Estan fets en fusta massissa n’hi havia diversos i per descomptat que són bonics i la feina que té.


A la vila de Lekunberri va passar algunes vacances l'escriptor que va donar a conèixer a tothom la comunitat de Navarra, Ernest Hemingway.


Avui és l'últim dia a Lekunberri, dos dies, no penseu que podem tirar la casa per la finestra, 107€ mitja pensió, un preu molt correcte per als serveis que oferia, sense queixa de res, tranquil•litat, sense sorolls, net, Què més pots demanar?

Dijous 18 de juliol, 391 kms.
Lekunberri a Fiscal. Ruta

Esmorzem, carretera i manta.

Sortim direcció Elizondo, ens queda algun port que ens vam deixar ahir, que si no, ¿què farem avui?, Doncs senzill, més fronteres i ports, que no s'acaben jijiji.

Coll Otxondo.


Coll de Izpegi.


Parem a Saint Jean Pied de Port a comprar algun souvenir per no tornar de buit jijijiji.

La tornada, per on ens sembla i acabem per uns paratges que per tranquil•litat i natura feia pena el deixar-los, fins i tot algun es convertia en camí de terra, per ara deixarem en pau el pas de fronteres per a més tard.


Ara toca fer la cabra per aquests turons. Bonica flor de tipus card.


Rosses fent autoestop, que ni s'immuten, més tranquil•les estan en els seus menesters que si tolón tolón i mu que mu.


Col de Lecharria.


Continuem ara toca parar a dinar de pícnic i com no, quan comences amb el ranxo, comença a ploure, és l’hòstia, no és que fes un sol de justícia però tampoc hi havia tants núvols, ostres!, és treure la nevera i comença l'aigua, jijijiji.

Col d'Ichère.


Fort de Portalet.



Pel túnel de Somport tenia moltes ganes de passar-hi, perquè passar per obligació pel port fa molts anys ...., doncs bé al final no el vaig passar, em vaig pels turons, no anem a agafar ara mals costums, tenia ganes de tornar a passar feia molts anys que no passava i vam pujar amb alegria.


Una altra fortalesa, no sé que tenien amb aquests veïns, però al llarg de totes les fronteres d'Espanya i França sempre hi ha algun fortí, la pregunta en si és: qui eren els dolents? perquè el que és la frontera Italiana amb França està ple de fortaleses també.



D'aquí a Jaca, Sabiñánigo i una carretera que han fet nova i que en un moment estàs a Fiscal, deixem els trastos ens dutxem i sortim a fer una volta i vam acabar a Ainsa.


Quina grata sorpresa trobar-nos amb Pep1600 i la seva senyora, visita pel poble i cerveseta, que a part de passar una bona estona, ens va lliurar del diluvi, duraria una mitja hora, però vaja tela el que va caure.

Divendres 19 de juliol, 235 kms.
Fiscal a Arinsal. Ruta

La idea era sortir cap a França pel Portillón i fer els mítics ports del tour, però en revisar la moto abans de sortir ens vam adonar que teníem el neumàtic amb alguns costats menjats, llis, sense goma, vaja, que se li veia la lona, i vam decidir anar via directa cap a Andorra i canviar-lo allà.....

Collado de Foradada.


De Campo passem per unes gorgues abans d'arribar al port de Bonansa.

No cal que feu “xiquito de la calçada pecador”, que la tens molt nova, “jolines”.

Viu de Llevata.


Creu de Perves.


El cul molt apretat, sense fer el ruc, sense passar-nos de velocitats, amb molta tranquil•litat, a veure si arribem a Andorra, amb més tranquil•litat del normal, però tant no podia durar la roda i no arribem al Port del Cantó, aquest es va escapar, aquesta vegada en grua ja la Seu d'Urgell, al taller de pneumàtics, una pausa i molta ajuda d’en Jaume, i pneumàtic nou i a córrer.

Mamut, moltes gràcies per la teva ajuda.


La vista des d'abans del Cantó


Mireu si anàvem tranquils, que els consums que traiem són d'escàndol, 530 km dipòsit buit. Aquí tirant mà a l'ampolla que portem com a últim respir que són uns 50km.


Continuem amb lo nostre cap a Andorra compres de rigor i una mica de "marujeo" al súper de torn i cap a Arinsal, de tornada a l'hotel Vita, sopar, passeig i a dormir que demà toca retorn.

Dissabte 20 de juliol, 545 kms.
Arinsal a Calafell. Ruta

Per no perdre les males costums sortim direcció França per donar més voltes això d'anar directes cap a casa és una mica avorrit.

Coll d'Ordino i port d'Envalira com de final d'etapa però no seguim fent l'indi.

Col de Puymorens.


Aquí ens donem la volta i baixem direcció Foix per buscar la ruta dels colls però ja estem una mica farts i ens anem sense rumb dreta o esquerra i acabem en unes pistes d'esquí i avall ja sense ganes vam decidir donar-nos la volta i ara si cap a casa, però el de sempre i si passem per aquest lloc que té bona pinta i no hi ha trànsit, a Luzenac vam decidir agafar un trencall que puja a Aix les Termes però pel més llarg trobant el...
Col de Marmare.


Col du Chioula.


Ara sí que si anem cap a casa, però com sempre pel camí més llarg, vam pujar una altra vegada el port d'Envalira i baixem per Andorra a on parem a menjar en aquestes taules.


Quant treus el ranxo jijijijiji ...., ens va donar temps just sortir d'Andorra va caure el diluvi, en arribar a casa poses el TV en marxa i veus que a Sant Julià fins i tot han tallat el trànsit, però aquest cop ens hem lliurat, la veritat es que es notava que el sol era de trons.

Dir que és més curt per Puigcerda, la Collada de Tosses, la Creueta, però molt avorrit de Ripoll o Berga cap a casa que són autovies, doncs anem-nos per Oliana, el pantà es fa ara molt més curt, agafem direcció Solsona i amb una calor que “t’axixarres”.

Collada de Clarà.


Aquesta és la ultima foto del viatge ens queda un altre port que és molt conegut el de l'Ordal però ja hem fet prou el turista.

I totes les fotos.


Resum en números:
- Benzina 173€
- Menjar i dormir 265€
- Kilòmetres 2.845
- Ports, colls, etc, uns 50


Això ha estat tot amics.