| No, no és exclusiu, ni molt menys... De fet, tots són la mateixa merda!
Jo, com sabeu, sóc periquito fins a la mèdula i fa uns anys hi anava molt al camp (*) i també sóc soci del Barça i hi he anat molt sovint, així que puc parlar amb bastant coneixement. Quan currava a ECI, tenia un company amb qui em duia molt bé que era un skin de la vella escola (veí teu, Dídac, del carrer Marc Aureli) i que es relacionava molt amb els Boixos Nois (crec que havia estat component). Durant la celebració de les olimpíades, se celebrava al costat del curro la fira de la cervesa que ara fan a la Diagonal i cada dia ens hi passàvem a l'hora de dinar i en plegar, així que vam acabar fent amistat amb la noia que duia l'stand de Budweiser. El dissabte que plegaven, ella va voler anar al lavabo i ens va deixar al colega i a mi a càrrec de l'stand (no vegis quin descontrol, ni sabíem preus de moltes coses ni res i ens anàvem fotent una copa per cada una que servíem) i va arribar la gent que venia de veure la final de futbol (va guanyar Espanya a Polònia -em sembla-), és a dir que es van presentar un munt d'skins que eren majoritàirament de les Brigada Blanquiazules i també n'hi havia dels Ultrasur i d'altres grups ultra i el meu col·lega es va fartar de donar abraçades i convidar a birres, mentre anaven explicant batalletes de les òsties que s'havien anat donant al llarg dels anys... Són gent que gaudeixen amb la violència i que anant al futbol enlloc d'anant a una discoteca els hi surt més econòmic (molts viatges són pagats i tal) i se senten algú important.
(*) Des de ben petit anava a Sarrià, primer amb uns veïns i després amb el meu germà i ens col·locàvem al gol sud, on coneixíem molta gent. Primer va aparèixer la gent de la Penya Juvenil i després els de les Brigadas Blanquiazules, que es dedicaven a liarla. Una de les coses que feien era de cop i volta cridar: " ¡avalancha, avalancha! " i tothom es posava a còrrer i empènyer endavant. Un d'aquests cops estava jo xafant al meu germà contra la valla per la pressió de tota la gent, aguantant-me amb un braç, mirant de fer-li espai i amb l'altre llençant cops de colze tant fort com podia per fer lloc, així que el següent partit vaig decidir canviar de gol i marxar al gol nord, on no coneixia ningú i l'ambient era diferent. La temporada següent vaig deixar de ser soci.
|
